El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimarts, 29 de setembre de 2015

¿Qué hace mi gato cuando no estoy?, de Caroline Paul




No disposo de gaire temps, però no vull deixar d’escriure el comentari d’un llibre que m’ha agradat tant i que m’ha fet passar una estona tan bona. Em refereixo a ¿Qué hace mi gato cuando no estoy?, una delícia escrita per Caroline Paul i il·lustrada (amb uns dibuixos que roben el cor) per la seva parella, Wendy MacNaughton.
Caroline i Wendy fan referència en el llibre a una experiència amb el seu gat Tibby, que va marxar de casa durant un temps i després va tornar com si res: net, polit i ben alimentat. La incertesa sobre on va viure durant aquelles setmanes tortura Caroline (que fa 13 anys que és la mestressa del gat) i porta les dues noies a fer un munt de coses divertidíssimes, surrealistes i molt sorprenents.
La novel·leta és una petita meravella, que s’emplena de sentit quant ets l’amo d’un gat. Et sents totalment reconegut e identificat amb les aventures i desventures de Caroline i Wendy, per estranyes que siguin. Les comprens perfectament perquè els amants dels gats sabem que pertanyem a una secta de la qual, un cop hi entres, és molt difícil sortir.
Malgrat el to lleuger, humorístic i esbojarrat de la història, ¿Qué hace mi gato cuando no estoy? conté una bonica metàfora al voltant de la vida i de l’amor. De la vida humana, de la vida humana compartida, de la vida humana amb animals i sense, de la vida humana en directe, amb els veïns, amb la família, amb els companys. Amb tothom.
A la portada posterior hi ha un comentari esclaridor de Maira Kalma, autora e il·lustradora, que diu, parlant de l'obra: Los textos y las ilustraciones son divertidos. Desenfadados. Cálidos. Inteligentes. Locos. Llenos de amor.
Doncs això.  Ho subscric.  I també plena d’amor vull agrair a la meva exalumna i amiga Mariona que em regalés, amb tanta il·lusió, aquest petit (gran) llibre. Moltes gràcies, estimada. M'has fet feliç.